El COI passa olímpicament de Madrid

Aquest passat dissabte 7 de setembre se deciidia a Bons Aires (Argentina) quina seria sa seu d'es Jocs Olímpics que se celebraran a s'estiu del 2020. Ses tres candidates possibles eren Tokio, Instanbul i Madrid.

Ses tres candidatures eren prou atractives i d'un alt nivell, encara que mostraven fisures en es projectes que presentaven i que feien tambalejar tota una preparació per a ser seu d'uns Jocs Olímpics moderns.

Ja sigui Tokio per sa radioactivitat detectada a Fukushima, i que podria contaminar a sa capital nipona; o es problemes interns en es que se troba tota Turquía, enmig d'una revolta que va dirigida cap an es Primer Ministre, Recep Erdogan, marcada p'es malestar social d'es país; o p'es casos de dopatge detectats a esportistes espanyols en es darrers anys i sa greu crisi econòmica que atia a tot es país, així com també ets innumerables casos de corrupció per part de sa política a Espanya feien dubtar més que mai de s'estabilitat d'es projecte d'organitzar uns JJOO.

Definitivament, per tant, a les 21:24 hora espanyola, Tokio era elegida com a seu per a organitzar es Jocs Olímpics que se celebraran el 2020. Va convèncer a sa majoria d'es membres del COI, amb 60 vots contra 36 per a Instanbul (després de què aquesta rebés més vots que Madrid a sa ronda d'es desempat).

Com bé deia una sèrie de dibuixos animats que protagonitzava un moix parlant,  que serà sa mascota per es JJOO de 2020, "tu sempre guanyes, Doraemon".

Doraemon serà sa mascota de Tokio 2020.

Per altra banda, després de ses quatre candidatures presentades per part de Madrid com a possible seu olímpica, i en totes elles sense arribar a convèncer al COI, tal vegada hagi arribat s'hora de deixar-ho de banda i centrar-se més en es vertaders problemes que sofreix, no només Madrid, sinó tota Espanya actualment (atur, inflació de preus, pobresa,..).

Ara, pot ser qualcuns siguin partidaris de lo que deia en Samuel Eto'o ara fa 7 anys, però, al cap i a la fi, es que no mos ficam massa en això, i tampoc volem entrar en polèmiques, elegim es camí de lo que deia una cançó d'Antònia Font del 2006: Tokio m'és igual.

Primera jornada de Lliga a Primera Divisió

Dissabte va començar sa Lliga Espanyola de Futbol per aquest nou curs 2013/14, i ho va fer amb un partit vertaderament avorrit i bastant desequilibrat, en lo que se refereix a joc d'equip al manco, entre la Real Sociedad i el Getafe CF que va acabar amb un 2-0 a favor d'es txuri urdin. Carlos Vela va ser qui va encetar es marcador amb un golarro de vaselina, i va acabar essent es jugador més destacat d'es partit, deixant en evidència a sa defensa azulona.

Muniain supera a Rukavina.

Es següent partit va ser l'Athletic Club - Valladolid CF, amb un duel que va deixar clares mostres de que se tractava d'es primer partit oficial de sa temporada per es dos equips, i per tant, amb un ritme molt baix i amb certa por a arriscar en excés. Es partit se'l va endur s'equip de Bilbao per 1-2, amb un gol d'Iker Muniain, que va ser es jugador decisiu de s'enfrontament.

Just seguit va començar un duel aparentment de molt de nivell entre el Valencia CF i el Málaga CF. Contràriament a lo que s'esperava, degut sobretot a ses importantíssimes baixes que han tengut ambdos equips aquest estiu, va ser un partit lent i amb poc efecte sorpresa. Se podria dir que qui va tenir més mala sort va acabar perdent, perquè, en una mala sortida, Willy Caballero, no aconsegueix agafar sa pilota i Ricardo Costa aprofitava s'error per marcar s'únic gol d'es partit i deixar es 3 primers punts a sa ciutat del Túria.

Cesc cedeix a Alexis s'1-0.

Es dia següent, diumenge, era el FC Barcelona qui jugava contra el Levante UD, partit que va parèixer més un entrenament que un enfrontament entre dos equips de Primera, a jutjar per es resultat de 7-0 favorable al Barça. Hi podem destacar Cesc Fàbregas, que va repartir 4 assistències de gol, i a Pedro i Messi, que marcaren dos gols cadascun.

A continuació jugaren Osasuna i Granada, un partit amb poc atractiu aparent, però que va deixar clares ses intencions del Granada de no voler patir tant com sa temporada passada per fugir d'es llocs de descens. Gran partit d'El-Arabi, que va fer es primer gol d'es partit i va ser es jugador més incisiu.

Cedrick en carrera contra Carvajal.

A sa mateixa hora jugaven al Santiago Bernabéu Real Madrid i Real Betis, partit que va ser molt disputat, degut an es control de sa possessió que varen voler tenir en tot moment es jugadors entrenats per Pepe Mel. Cedrick va marcar ses diferències al Betis, superant amb una claretat insultant a Sergio Ramos, i assistint a Jorge Molina en es 0-1. A pesar d'això, al Madrid li va donar temps de reaccionar, i a 5 minuts d'es final d'es partit, Isco remata una centrada de Marcelo i col·loca es definitiu 2-1 an es marcador.



Just després jugaven Sevilla FC i Atlético de Madrid disputaven lo que pareixia ser es duel més atractiu de sa jornada. I així va ser. L'Atlético va ser qui va començar duent sa iniciativa, amb un bon gol de Diego Costa a sa sortida d'un córner, i, a sa jugada següent, el Sevilla, que no havia creat una sola ocasió en mitja hora de partit, anotava un golarro per mitjà de Perotti. A 10 minuts per es final tornà a marcar Diego Costa, i sentencià el Cebolla Rodríguez ja en temps afegit, establint es definitiu 1-3.

El Mallorca baixa a Segona Divisió

S'acaba sa temporada per al RCD Mallorca i ès moment de fer balanç, després de passar per unes pèrdues d'importants jugadors com Iván Ramis o el Chory Castro, i noves incorporacions, algunes de bones (Hutton, dos Santos) i d'altres que no ho han estat tant (Geromel, Arizmendi). També s'ha passat per lesions greus que han afectat a jugadors determinants, embolics a sa Directiva, un canvi d'entrenador... I una temporada que acaba amb el Mallorca eliminat de Copa an es vuitens de final contra el Sevilla, i una 18a posició a Lliga, sumant un total de 36 punts, que condueixen an es club a Segona Divisió.
A continuació realitzaré un anàlisi de cadascun dets elements que han configurat el RCD Mallorca de sa temporada 2012/13:

• Juan Calatayud: ha gaudit de poques oportunitats aquesta temporada, però salvant a s'equip en més d'una ocasió. A Lliga va jugar 3 partits i li varen fer 7 gols; a Copa va jugar sa tornada d'es vuitens de final contra el Sevilla (1-2)
• Alan Hutton: fitxat durant es mercat d'hivern, degut an es baix rendiment de'n Ximo. Ha jugat 16 partits, essent molt irregular en es seus partits, i demostrant de cada vegada més, sa seva aportació ofensiva amb ses seves incorporacions a s'atac per banda dreta. Molt descuidat en defensa
• Joao Victor: se va lesionar de gravetat quan s'havien jugat pocs partits. Va jugar 7 partits, amb un rendiment novament molt pobre
• Anderson Conceiçao: se'l va fitxar en s'estiu i prometia molt a principi de temporada. Va jugar 15 partits i va ser molt irregular en es seu joc
• Tomás Pina: jugador que ha millorat molt respecte a sa temporada passada, adquirint molta importància en es terreny de joc. Indispensable per s'equip. Ha acabat jugant 33 partits
• Antonio López: se'l va fitxar en s'estiu i se va lesionar dues vegades, i ses dues de gravetat. Va demostrar experiència i caràcter, però també molta irregularitat quan jugava. Va disputar 8 partits
• Michael Pereira: jugador important que no ha rendit tal i com s'esperava. Es seu individualisme l'han fet seure més d'una vegada a sa banqueta. Ha jugat 23 partits i ha fet un gol
• Emilio n'Sue: temporada bastant irregular, que l'ha fet anar canviant de posició entre lateral dret i extrem. Molt irregular en ses seves intervencions, i molt nerviós també. Ha jugat 29 partits, sumant dos gols
• Giovani dos Santos: fitxat en s'estiu, no va començar a jugar fins haver-se recuperat de sa seva lesió. Ha estat importantíssim, i amb ell en es camp, s'ha canviat d'es sistema de joc 4-2-2-2 an es 4-3-3. Molt ofensiu i molt implicat en es joc de s'equip. Ha sumat 6 gols en 26 partits

Giovani dos Santos (24), peça fonamental del Mallorca aquesta temporada.

• Tomer Hemed: es millor davanter del Mallorca aquesta temporada. Ha estat més letal que sa temporada passada, i també més generós. Ha jugat sempre com a davanter centre, jugant un total de 34 partits i marcant 10 gols
• Javi Márquez: il·lusionava molt es seu fitxatge en s'estiu, però se va lesionar a principi de temporada. En reaparèixer se va notar sa seva presència en es camp. Ha posat moltes ganes i molta força de voluntat. Ha acabat jugant 22 partits i anotant un gol
• Fernando Tissone: va demanar tornar al Mallorca i sa Directiva no ho va dubtar. En s'hivern se va incorporar, i, encara que no ha fet tan bona temporada com sa passada, quan ell era en es terreny de joc, se notava. Ha jugat 14 partits
• Dudú Aouate: ha estat sa temporada en què més gols li han marcat (59) i se pot dir que no ha estat per culpa seva. Ha complert en ses seves aturades (es 5è porter que més n'ha fet a Lliga, 201). Ha jugat 32 partits
• Pedro Geromel: s'esperava molt més d'un central com ell, se-l'ha trobat desconcertat o fora de posició moltes vegades. Té un pobre domini de sa pilota amb es peus i no ès gaire ràpid. Ha jugat 28 partits i ha fet un gol
• Nunes: veterà capità, ha demostrat tenir experiència, però s'edat li ha passat factura, ja que ha perdut facultats psicomotrius. Va passar per infermeria en vàries ocasions, i ha acabat jugant 20 partits
• Pedro Bigas: jugador que ha progressat molt i que ha hagut d'incorporar-se a sa zona de central, realitzant molt bons partits. També ha demostrat poder ofensiu amb més d'un xut des de llarga distància. Ha acabat jugant 23 partits i fent dos gols
• Víctor Casadesús: s'esperava més d'ell en una temporada tan complicada, però es fet d'haver de jugar d'extrem esquerra i no de punta l'han fet repartir quatre assistències i marcar 7 gols en 30 partits
• Martí: veterà jugador que ha mostrat un excel·lent rendiment, amb molta força física, contenció de joc, dedicació fins an es límit i qualque aportació ofensiva. Ha finalitzat sa temporada havent juat 27 partits i amb un gol
• Antonio Luna: se'l va contractar en s'hivern i no ha aportat massa. Ha tengut molts errors en defensa i no ha donat mai sensació de comoditat en es camp de joc. Ha jugat 13 partits
• Alejandro Alfaro: ha millorat molt es seu rendiment respecte a sa passada temporada, però ha estat molt irregular. Encara així, ha estat titular en es sistema 4-3-3 i ha aprofitat ses seves oportunitats, marcant un total de 6 gols en 26 partits
• Ángel Javier Arizmendi: fitxatge a petició de Caparrós, no ha donat sensació de seguretat dins es camp en cap moment. Ha tengut mala sort amb ses lesions i ha aprofitat es minuts que ha tengut anotant dos gols en 20 partits disputats
• Kevin García: d'es pocs jugadors eficients de s'equip. Quan ell hi era en es camp, el Mallorca sempre sumava punts, però no va comptar de manera contínua amb cap tècnic.  Millor en atac que en defensa. Va jugar 9 partits, anotant un gol
• Andreu Fontàs: arriba en s'estiu per sa manca de minuts al FC Barcelona. Quan va tenir ocasió de jugar no va encertar gairebé mai, no va tenir sort, ni jugant de central ni com a mig centre. El Mallorca només va sumar un punt en es 9 partits que va disputar
• Ximo Navarro: jugador polivalent que ha demostrat que li manca experiència a Primera. Va completar bons partits, però li va faltar regularitat en es seu joc.  Va jugar 15 partits
• Marc Fernández: va comptar amb es suport de Caparrós tant a Lliga com a Copa, i ho va aprofitar. Va gosar de bons minuts, anotant un gol en 6 partits
• Joaquín Caparrós:  després d'una bona temporada, se va confiar i fa sumar un total de 16 punts amb el Mallorca en Lliga en 20 partits al capdavant d'es conjunt vermellenc. Va donar oportunitats a jugadors del Mallorca B, però va ser destituït

Joaquín Caparrós (57) va protagonitzar una de ses decepcions de sa Lliga.

• Gregorio Manzano: va agafar s'equip penúltim a falta de 17 jornades per acabar sa Lliga i no va ser capaç de salvar-lo, demostrant moltes facilitats defensives. A pilota aturada va demostrar es seu potencial. Va canviar es sistema de joc d'un 4-2-2-2 a un  4-3-3. Va sumar 20 punts de 51 possibles

El Mallorca jugarà sa temporada que ve a Segona Divisió per mèrits propis, fet que comportarà un notable canvi en es planter, amb jugadors que hauran de partir (dos Santos, Arizmendi), d'altres que hauran de retornar an es seu club (Luna, Fontàs, Geromel, Conceiçao), i un entrenador, Manzano, que haurà de fer ses maletes per a que sigui un altre es qui retorni al Mallorca a sa màxima categoria d'es futbol espanyol.

Sa Champions l'havia de guanyar un equip alemany

Si a sa meva darrera entrada afirmava s'existència de sa generació perduda, aquella formada per jugadors alemanys que, disputant grans tornejos internacionals amb sa selecció teutona no han arribat a aconseguir cap títol (ni Mundial 2006, ni Eurocopa 2008, ni Mundial 2010 ni Eurocopa 2012) i afegint aquells jugadors (com Lahm, Schweinsteiger, Müller, etc) que varen perdre ses dues darreres finals de Champions que jugaren amb el Bayern de Munich (2010 i 2012), amb sa final disputada dissabte i que varen guanyar es bavaresos, imposant-se per 1-2 contra el Borussia Dortmund, se romp aquesta maledicció, aconseguint d'aquesta manera un títol d'una forta importància.

Philipp Lahm (29) , Bastian Schweinsteiger (28) i Jupp Heynckes (68) duen sa Champions guanyada dissabte.

Es supervivents que queden a s'actual planter del Bayern de Munich i que hagin disputat es campionats internacionals amb sa selecció germana des de 2008 fins a 2012 són Philipp Lahm i Bastian Schweinsteiger, obtenint en cadascun d'ells es següents resultats:

• Mundial 2006: se disputava a Alemanya; queden primers de grup, superen a Suècia, Argentina i cauen a semifinals contra Itàlia (que seria campiona). Varen quedar tercers després de vèncer 3-1 a Portugal en sa lluita per es 3er i 4rt lloc. Klose ès es màxim golejador d'es torneig (5 gols) i Podolski ès nomenat com a millor jugador jove

• Eurocopa 2008: queden segons de grup, superen a Portugal i a Turquía a sa fase final i cauen (1-0) a sa Final contra Espanya. 
• Mundial 2010: queden primers de grup, superen amb rotunda autoritat a Anglaterra per 4-1 i a Argentina per 4-0, perden a ses semifinals amb Espanya (novament) per 0-1, i queden tercers després de vèncer a Uruguai (2-3) a sa final de consolació. Müller ès nomenat es millor jugador jove de sa competició
• Eurocopa 2012: queden primers de grup, superen amb facilitat Grècia a quarts de final per 4-2 i són sorpresos a semifinals, on cauen per 1-2 contra Itàlia de nou

D'aquesta manera, jugadors del Bayern de Munich i que a la vegada són internacionals amb Alemanya, com són es casos de Neuer, Badstuber, Boateng, Müller, Toni Kroos, Mario Gómez i especialment Lahm i Schweinsteiger s'han vengat de totes aquells tornejos, que, tot i realitzar  una bona competició, no se varen arribar a materialitzar en títols. I ès que veritablement, per molt tòpic que pugui parèixer, es que queden per a sa posteritat són es que guanyen, ningú recorda es subcampions.