L'Espanyol se renova

Són molts es jugadors que han deixat es conjunt blanc i blau en es darres temps. I és que amb s'arribada de Mauricio Pocchetino a sa banqueta des conjunt perico, s'aposta pes jugadors des planter era clara. Fins a 10 jugados indiscutibles de ses alineacions del R.D.C. Espanyol han abandonat es club en es darrers 4 anys.

Alineació de sa final de UEFA de 2007.

Aquests són es casos de Raúl Tamudo, Moisés Hurtado, Javier Chica, Iván de la Peña, Luis García, Marc Torrejón, Sergio Sánchez, Albert Riera, Jonathan Soriano i Gorka Iraizoz.


A continuació, explicaré sa trascendència d'aquetss jugadors en es conjunt català:

• Raúl Tamudo: després de 12 temporades consecutives, 326 partits de lliga i 129 gols, se va veure forçat a abandonar l'Espanyol, donada sa seva edat i es sa seva decadència. 
• Moisés Hurtado: més de 7 anys d'espanyolisme el van convertir en un dets ídols de sa graderia de Montjuïc. Va ser venut a l'Olympiakos per questions econòmiqes.
• Javier Chica: una vida dedicada a s'espanyolisme, li dugué a debutar amb es primer equip i a jugar una final de UEFA.
• Iván de la Peña: 9 temporades i 179 partits an es conjunt perico li bastaren per proclamar-se com un dets ídols de s'afició perica. Encara que es seu passat barcelonista sempre li va pesar...
• Luis García: ha estat jugant de blanc i blau durant 6 temporades i s'ha guanyat s'afició amb es seus gols i ses seves assistències. Va abandonar es club en darrer moment por motius econòmics.
• Marc Torrejón: gran central d'indiscutible titularitat i espanyolista de tota sa vida, va abandonar es club per motius econòmics.
• Sergio Sánchez: espanyolista de sempre, després de sa seva darrera temporada, anotant 3 gols, va ser fitxat pel Sevilla, on jugà poc per una dolenci cardíaca.
• Albert Riera: va defensar sa camiseta espanyolista durant 3 temporades però se va consagrar com un des grans jugados de sa lliga. Va dubutar amb sa selecció absoluta, arribant a anotar 4 gols. Va se venut an el Liverpool.
• Jonathan Soriano: després de tota una vida espanyolista, traicionà sa seva afició, recalant an es filial del F.C. Barcelona, on s'ha consagrat com una de ses estrelles de s'equip.
• Gorka Iraizoz: més de 100 partits com a espanyolista, una Copa i una final de UEFA són es records d'un des millors porters que ha tengut mai l'Espanyol i que hi ha actualment a sa lliga.

El Napoli, campió de sa 36ª edició des Trofeu Ciutat de Palma

Després d'una irregular pretemporada, el RCD Mallorca se presentava davant sa seva afició contra un rival de màxim nivell, el SSC Napoli, que aquesta temporada 2011/12 disputarà sa Champions League, al acabar 3r a sa Serie A.

S'estadi de Son Moix presentava una baixa entrada, no superior an es 12.000 espectados; 1.500 d'ells, del Napoli. I, des d'un primer moment, sa graderia des fons nord, decidí animar an es seu equip.

Es partit començà amb s'idea clara de que el Napoli volia marca territori i marca un gol ràpid. Es 10 primers minuts varen ser atacs continus mitjançant contraatacs per part des conjunt napolità, quan, en es minut 14 en una jugada ràpida, una centrada des de banda esquerra era rematada de cap per Zúñiga  an es fons de sa xarxa mallorquinista (0-1). Amb es marcador advers, el Mallorca reaccionà, però volgué sempre controlar es joc i sa possessió de sa pilota. Mostres clares de perill foren un xut de falta de De Guzmán que desviava Rosati a córner, un xut an es pal de Martí i un xut potent lleugerament desviat per part de n'Sue.

En començar sa segona part, Martí Crespí entrà substituïnt Nunes, qui s'havia fet mal an es genoll esquerra. Sa dinàmica era sa mateixa. El Napoli havia renunciat a sa possesió de sa pilota, i el Mallorca tengué ses millors ocasions de perill. Sobretot amb s'entrada del Chori Castro per Tejera. Endarrerint sa posició de De Guzmán, amb n'Sue a banda dreta, Chori a l'esquerra, i Alfaro acompanyant a Hemed.

De Guzmán, conduïnt sa pilota, essent perseguit per Donadel.

Amb aquesta disposició, el Mallorca fou molt superior an es conjunt italià, que només xutà una vegada a porteria en sa segona part.


El Mallorca ho seguia intentant sense fortuna, però se topava amb es porter del Napoli, Rosati, que fou es jugador més destacat des conjunt italià.


A destacar també s'entrada de Tomás Pina a nes minut 69, substituïnt a Martí, qui aportà més velocitat an es joc i més mobilitat de sa pilota, sempre a ras de gespa.


Es partit concluí amb el Napoli com a just vencedor des Trofeu. 


En línies generals, el Mallorca està a s'altura d'un "equip Champions", però encara toca repassar alguns conceptes. Com s'eficàcia defensiva de Zuiverloon, sa responsabilitat de Tejera, s'encert de Tomer Hemed; i aclarir qui ha de sorti i qui ha de venir.

El Manacor és de 2ª B

Després de sa victòria d'ahir del Manacor CE davant del CD Almansa per 1-0, el Manacor se converteix en equip de 2ª Divisió B. Recordam que an es partit d'anada, es conjunt manacorí va caure per 2-1 amb un final tràgic, amb llançament d'objectes desde sa graderia cap an es jugadors del Manacor i cap an es seu entrenador, Jaume Mut. Vist lo vist, s'àrbitre des partit va decidir suspendre es partit i donar-lo per acabat.


Es partit d'ahir disputat a Na Capellera era un partit que se jugava amb es cor, en es qual només valia guanyar. Ses graderies varen tardar en omplir-se, però se vaa conseguir, allà no hi cavia nigú més.


Es partit començà amb l'Almansa defensant i atacant amb jugades molt ràpides. Però qui comanava en possessió i ocasions era el Manacor, que, amb un gran xut de'n Xisco Barbón que se'n va fregant es pal dret de sa porteria rival, tenia sa millor oportunitat de sa primera part. Poc després, a nes minut 31, Fer era expulsat per doble targeta i deixava el Manacor amb 10 jugadors. Com a conseqüència d'això, s'entrenador Jaume Mut era també expulsat per protestar.

Instant en que Xisco celebra es seu gol.

A sa segona part, ets homos de'n Jaume Mut sortiren a mossegar i a crear ocasions, però l'Almansa se limità a defensarse i a implantar un joc brut amb contínues faltes. En es minut 71, unes mans per part d'un jugador de l'Almansa dedins s'àrea eren assenyalades per s'àrbit com a "penal", cosa que suposava una gran ocasió per posar-se per davant en es marcador. S'encarregat de llançar-lo era Xisco Barbón, es capità. Aquest no fallà i establí es primer gol.


D'aquesta manera, Jaume Mut, consegueix dos ascensos seguits amb el Manacor CE. Agafant s'equip a catagoria de Preferent i, en dos anys, ha arribat a ser equip de 2ª B. A partir d'ara se veurà si aquest equip serveix per competir com huo ha demostrat.

Moment en es que el Manacor celebra s'ascens a 2ª B.